Rèquiem per un amic

Aquesta setmana ha mort un dels companys de partides, a l’edat de 46 anys, per causes naturals. Era, a més, sobretot, un gran amic, un dels millors que tinc. Que tenia. Era un d’aquests amics que, en els moments difícils, sempre va respondre. Recordo el dia que el vaig conèixer. Ell estava a la cuina de casa seva, i jo vaig anar-hi acompanyant el seu germà petit, que anava al meu institut. Vaig parlar una estona amb en Dani i vaig descobrir que, igual que jo, li agradaven molt els còmics. Un altre dia n’hi vaig portar alguns, i ell me’n va deixar a mi –Hawkmoon, un gran clàssic, versió en còmic dels llibres de Michael Moorcock. Més tard el vaig introduir en els jocs de rol: Dungeons and Dragons.

D’això en fa, diria jo, uns 23 anys. Jo en devia tenir 17 i ell tenia 6 anys més que jo. El veia aleshores com una “persona gran”. I pensar que tenia 24 anys! Crec que per ell els jocs de rol van ser un recurs important. Moltes de les seves amistats d’aquests darrers anys les ha conegut a través dels jocs de rol i, fins i tot, va arribar a treballar a Central de Jocs, on es va guanyar l’estima de molts clients.

En Dani era una persona molt sensible, generosa i afable, que amagava els seus sentiments sota una capa de brusquedat aparent, però els que el coneixíem bé sabem com va patir la mort del seu germà petit, primer, i del seu pare, més tard.

Dels jocs de rol crec que el que menys li interessava era, en realitat, el mateix joc. El millor de tot, per a ell, era poder reunir-se durant una estona amb una colla d’amics, jugar plegats, i després anar a sopar tots junts mentre explicàvem batalletes.

A tots dos ens interessaven, a més, altres coses. Ell era un gran aficionat a la música clàssica i a la història. Recordo que, quan érem més joves, a mi m’impressionava molt que sempre que sonava alguna peça de música clàssica en algun lloc, ell l’identificava al moment. Darrerament tornava a llegir molts llibres sobre història de Roma, i la darrera vegada que el vaig veure em va dir que volia acabar una òpera que havia començat feia anys i ara havia reprès.

Va ser un dissabte. Jo tornava de deixar la meva filla a la coral i el vaig passar a veure per la seva feina. Em va dir que estava una mica espantat, perquè caminant li feia molt mal el braç esquerre. Crec que em va dir que ja havia anat al metge, i que el proper dimecres li feien una prova d’esforç. -“Haig d’acabar l’òpera”, em va dir, -“I t’haig de passar informació que he recollit per fer una campanya sobre Roma”. I també, amb el seu peculiar sentit de l’humor, em va dir -“Ja he fet testament. A tu, a l’Oriol i al Marc us deixo els llibres. L’ordinador no el deixo a ningú, perquè vull que es barallin. Si no, no seria el Dani!”.

Ell era així. Tenia un sentit de l’humor especial, que no tothom sabia apreciar però que els seus amics trobarem a faltar.

Et trobarem a faltar Dani.

Anuncis

Quant a trobanoms@gmail.com

Roleplaying Master, playing GURPS in a Medieval fantasy setting of his own creation.
Aquesta entrada ha esta publicada en Jugadors. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Rèquiem per un amic

  1. Marc ha dit:

    Grácies Roger per aquest memorial. Em sap molt greu no haver pogut venir per la vetlla.

    El Dani és, … era una persona molt especial. Jo vaig tenir una experiència similar. El vaig coneixer quan treballava a central de jocs. jo sí que el veia “com a una persona gran”. Jo deuria tenir 14-15 anys i ell en deuria tindre 36 aleshores. Aixó hauria de ser entre 1994 i 95.

    Per a mi el Dani va ser un dels millors amics que mai vaig tenir i en certa manera també em va fer de pare en un parell d’ocasions. Ell no feia diferencia entre amics tant podia quedar amb gent que té molts diners com amb nosaltres, els marrecs de central de jocs.
    Vaig aprendre moltes coses d’ell: sobre la vida, sobre els jocs de rol, i molt més.

    Després d’haver perdut el contacte entre el 2001-2004, me’el vaig trobar a a la parada de metro d’Universitat i vam recuperar el contacte com si res. Des d’aleshores hem, … havíem estat quedant de forma regular. Fins que em vaig mudar a Alemania. Peró tot i estant aquí vam mantenir el contacte i era un dels amics que més tenia ganes de veure quan venia de visita a Catalunya. També va ser un dels pocs amics que que va acceptar a la meva dóna i que fins i tot va veure el seu valor.

    Un amic que realment compleix la definició d’amic!

    Et recordarem Dani.

  2. Wed ha dit:

    Com ja hem comentat aquesta tarda, nosaltres també li hem volgut retre un petit homenatge recordant al Dani i dedicant-li les nostres jornades d’aquest any. Donat que nosaltres el vam conèixer gràcies als jocs de rol i que a ell li encantavem, pensem que és el millor homenatge que li podem fer.

    http://clubkritik.blogspot.com.es/2012/11/in-memoriam.html

  3. Miguel ha dit:

    Ningu dels que hem conegut al Dani l’oblidara mai. era una persona que sabies que sempre podria estar al teu costat. En el meu cas el coneixia de central de jocs, cuan yo tenia 7 o 8 anys i vaig començar a comrar cartes de Magic. Desde el primer dia vem conectar, no nomes anava a comprar cartas, si no que curiosejava per tots aquells manuals dels prestatges, i encara que el Dani sabia que no em podria comprar cap joc, m’explicaba sobre ells i ens vem fer amics. Des de aquell moment va ser una presencia a la meva vida. Gracies a ell conec a molts dels meus millors amics i amb ell he viscut aventures impossibles, he apres sobre la vida, sobre la historia i sobretot sempre he sapigut que podia contar amb ell.

    No exagero si dic que el conec de tota la vida, i que encara que a vegades perdessim el contacte sempre tornavem a coincidir. Em costa creure que un dia cualsevol no em trucara per dirme que ha llegit un llibre que li ha emocionat i que em passi per que me’l deixi, o perque ha tingut una idea de campanya (Com la de roma) o simplement per saber que tal tot.

    Ara es el moment de recordar el seu humor, totes les coses que ha aportat a les nostres vides i totes les histories que hem viscut junts, a la taula i fora de ella.

    Mai t’oblidare mestre!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s