Relat de la campanya de Leggend: sessions 1, 2 i 3

– Dona-me-la!
– Que no! Però què t’has cregut! Posar-nos a tots en risc d’aquesta manera…
– Que me la donis!
– … per una merda d’espasa rovellada!

04_Espasa-Rovellada-de-Mala

L’espasa rovellada (NicholasKay a DeviantArt)

Ridícul. Lamentable. Carila es mirava aquell espectacle amb cara d’incredulitat, fins que se’n va cansar i va girar-se, fastiguejada, per anar-se’n a la sala fosca del costat. Dihaurus hi assistia impassible, com sempre. En el fons el divertia veure un Dol-Haggart de dos metres trenta barallant-se com un nen amb una dona grassoneta de metre trenta.

En Jerom tot just s’estava recuperant de l’ensurt. Veure com un esquelet s’aixecava de la seva tomba i començava a repartir cops d’espasa l’havia superat, i abans de saber què feia ja estava corrent com un pollastre sense cap pel soterrani mentre els seus companys, coneguts aquells es defensaven com podien i intentaven tornar els cops. Encara no se’n sabia avenir que l’haguessin pogut destruir.

Jerom Malaespina (Jackie Sullivan a Deviantart)

Jerom Malaespina (Jackie Sullivan a Deviantart)

Al final, el gegantí Swendif se’n va sortir amb la seva, però no sense endur-se’n un bon ensurt en veure que la petita Tíkara, amb un gest de la mà i unes paraules, el desplaçava dos metres enrera com si fos un drap que es tira al cubell de la roba bruta i posava fi a la discussió donant-li l’espasa.

En Jerom va analitzar la situació. Estaven en un soterrani, suposadament sota les ruïnes de l’antic castell de Malaespina. El castell dels seus avantpassats. Hi havien arribat a través d’una entrada secreta, situada al temple de la llum, prop del castell.

Carila potser era el més estrany que els havia passat pel camí. Tret, potser, de les endevinalles per obrir les portes secretes que es movien soles. I de l’esquelet del seu avantpassat, que protegia l’espasa per algun motiu. I potser també dels morts del cementiri, que havien començat a sortir de sota terra quan l’estaven travessant per entrar al temple.

Carila era una sacerdotessa paladina de la deessa de la foscor. Anava amb una cuirassa fosca i profusament decorada, i era seriosa, brusca fins i tot, però al mateix temps, tan atractiva…

Passat l’acalorament de la baralla i la discussió, van decidir-se a examinar la resta del soterrani. A part del túnel pel què havien arribat hi havia quatre espais: la sala de la tomba que ja havien profanat; una antiga sala de guàrdia plena de deixalles; una sala amb un estany putrefacte; i la sortida, un passadís amb unes parets plenes de forats que escopien dards mortals quan algú trepitjava el terra.

Aquesta sala la van superar gràcies a l’enginy combinat de tot el grup, que no era gaire. Per sort, la trampa tenia punts febles. Passat aquest entrebanc van trobar finalment, ara sí, la sortida a l’aire lliure després d’hores i hores d’estar-se sota terra. En Jerom estava fet per l’aire lliure, no pels soterranis. Dihaurus, en canvi, semblava reaci a abandonar aquell entorn per tornar a l’exterior.

Dihaurus (masz-rum a DeviantArt)

Dihaurus (masz-rum a DeviantArt)

La sortida va resultar ser un pou, del què van poder sortir pujant per la corda, un a un. Mentre esperava, en Jerom va recordar els darrers dies. Els dies que va estar empresonat a la torre en ruïnes, a les afores del poble de Malaespina semblaven molt lluny, i això que feia menys d’una setmana que encara hi era! Aquest trio de mercenaris l’havien rescatat -per diners, és clar-, i ara se sentia, d’alguna manera, obligat a acompanyar-los. A més, hi havia el tema del collaret. Perquè aquella mena d’ogre, troll, monstre humanoide sobredimensionat portava un antic collaret de la família Malaespina?

La Torre en Ruïnes (Britt Martin a brittmartin.com)

La Torre en Ruïnes (Britt Martin a brittmartin.com)

En Jerom se’n feia creus que pogués ser tan difícil pujar la corda d’un pou. En Dihaurus i la Tíkara van arribar a dalt, però van necessitar més d’un intent i van arribar-hi completament xops. La resta encara se’n van sortir prou bé. Ah! I la Carila, es va haver de treure la cuirassa per poder pujar per la corda. En Jerom, que mai es volia quedar l’últim, aquesta vegada va esperar a pujar després de la Sacerdotessa.

Anuncis

Quant a trobanoms@gmail.com

Roleplaying Master, playing GURPS in a Medieval fantasy setting of his own creation.
Aquesta entrada s'ha publicat en Sessions i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s