Religions: el Far i la Font

El Far i la Font, també coneguda com a farifontisme, era una religió del tipus animista, que van crear els homes de l’illa d’Arqueòsia durant la gran nit per donar resposta als interrogants de la natura, i per oferir una esperança als homes durament castigats pels dimonis durant segles.

Un Far, el Símbol del Far i la Font

Simbol del Far i la Font

Creences

Cosmogonia

L’element principal de la religió era el Far, nom que els arcaics donaven a l’estrella principal del sistema Montorcan. El Far, deia la història, era una divinitat hermafrodita que, a través d’un part molt dolorós, havia parit l’univers. El Far tenia la necessitat de compartir el seu dolor, i per aquest motiu va crear, a partir del seu propi cos, les Ànimes de Companyia.

Les Ànimes de Companyia van resultar ser una pèssima companyia, degut a la seva falta de comprensió del sofriment i el dolor. Per això, el Far va crear el món valent-se de la Font, i va poblar el món d’éssers i d’objectes. A cadascun d’ells li va assignar una Ànima, per tal que aquestes poguessin viure el sofriment i comprendre’l.

Els esperits

Totes les coses tenien un esperit propi, una ànima, i cap era més important que els altres. Aquesta idea feia que el Farifontisme no veiés amb bons ulls les monarquies, ni altres formes de govern basades en la pretesa superioritat d’un individu sobre els altres.

Cada tribu tenia un esperit com a patró, que marcava la seva personalitat i distingia els seus membres enfront de les altres tribus.

Els dimonis

Els dimonis eren impostors: objectes i éssers sense ànima, que volien destruir totes les ànimes per pura maldat. Segons aquesta creença els dimonis no tindrien ànima, cosa que es contradeia amb la resta de religions que creien en l’existència d’ànimes malvades.

Escatologia

Quan un ésser moria el seu cos tornava a Montorcan, però la seva ànima no. Si l’ànima havia madurat prou tornava al costat del Far per fer-li companyia. Si encara era massa immadura es quedava a Montorcan en forma d’esperit, fins que adoptava un altre cos per viure una nova vida i seguir madurant.

Seguidors

Aquesta religió no va arrelar gaire a Laplana. Els primers segles tenia força seguidors entre els pagesos arcaics, però amb el temps va anar perdent suport fins a la seva desaparició.

Sacerdots

Els Sacerdots del Far i la Font eren Xamans:

  • Accés: eren “cridats” a través d’una crisi, normalment un accident o una malaltia greu, superada la qual emprenien el seu aprenentatge de mans d’un mestre que els acceptés.
  • Funcions: curar els malalts, liderar els sacrificis, preservar la tradició a través de contes i cançons, endevinar el futur, i actuar com a guies espirituals de la comunitat.
  • Estil de vida: vivien juntament amb la comunitat i rebien tracte de privilegi. Eren respectats per les seves comunitats, i sovint també temuts.
  • Distinció: acostumaven a portar gran quantitat d’amulets, i un gran bastó adornat amb objectes relacionats amb l’esperit que li feia de patró.
  • Poders: els xamans podien comunicar-se amb els esperits, i gràcies a això podien curar i endevinar el futur. A més, podien fer que un esperit els posseís temporalment, a ells o a membres de la seva tribu, per tal d’obtenir poders sobrenaturals.

Rituals

Ritual de la majoria d’edat

Aquest tipus de rituals estaven relacionats amb trobar el propi Jo, l’ànima que habita el cos, i també el patró, l’esperit que havia de guiar l’ànima cap a la seva maduresa. En aquests rituals els candidats a convertir-se en adults entraven en trànsit, ja fos amb l’ajuda de droga o de períodes de privació de menjar o de son. Això els provocava al·lucinacions que els xamans interpretaven, i a partir de les quals els donaven el nom d’adult.

Rituals funeraris

Els cossos eren només closques buides que ja no contenien res. Per evitar que s’aixequessin posseïts per algun esperit malvat, els cremaven en pires funeràries, i tiraven les cendres al riu o al mar.

Rituals matrimonials

Els homes i dones farifontians eren lliures de viure i tenir fills amb qui volguessin. Si ho desitjaven, podien demanar la benedicció del xaman, però no era imprescindible. De la mateixa manera que les parelles s’ajuntaven, també es podien separar, però sovint els xamans actuaven com a consellers matrimonials per evitar-ho.

Rituals d’adoració

Els xamans invocaven els esperits i els feien parlar, a través seu o d’altres voluntaris. Els feien preguntes sobre el futur, sobre els perills que amenaçaven el poble, i els demanaven consells sobre decisions importants.

Entrades relacionades

Entrades sobre el farifontisme.

Mencions

La imatge superior és autoria de Delapouite i compartida sota una llicència CC By 3.0.

Advertisements

Quant a trobanoms@gmail.com

Roleplaying Master, playing GURPS in a Medieval fantasy setting of his own creation.
Aquesta entrada s'ha publicat en Laplana, Religió i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Religions: el Far i la Font

  1. Retroenllaç: Religions de Laplana (I): Visió general | Rol de Taula

  2. Retroenllaç: Religions: el Vitalisme | Rol de Taula

  3. Retroenllaç: Religions: el Camí | Rol de Taula

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s