Religions: la Bruixeria

La bruixeria, més que una religió, era un conjunt de pràctiques manllevades d’altres religions. El seu origen estava en la mescla dels conceptes de llum i foscor dels farifontians, del bé i el mal vitalistes, i del panteisme de l’etern equilibri.

Els bruixots eren temuts per molta gent, i sovint eren mal vistos. Això no impedia però que la gent recorregués a ells en cas de necessitat. El què feia que fossin mal vistos era que els bruixots, per obtenir els seus poders, havien de pactar amb entitats sobrenaturals. El pacte incloïa tornar els favors, i depenent del tipus d’entitat tornar els favors podia comportar accions poc populars.

witch-flight

Aquest NO és el simbol dels bruixots

Creences

Cosmogonia

Hi havia moltes explicacions sobre l’origen del món, i als bruixots totes els estaven bé. Estaven més preocupats per la composició del món, que ells veien com un camp de lluita constant entre les entitats sobrenaturals. Algunes pertanyien al món espiritual, altres al món material.

Pels buixots, el conjunt de petites parts feien un tot. Tots els ocells en conjunt, per exemple, formaven el Senyor dels ocells, una entitat amb la qual es podia pactar. Moltes d’aquestes entitats estaven en lluita entre elles, i els bruixots sovint s’hi trobaven entremig o servien directament d’instruments en la batalla.

Els esperits

Al món hi havia objectes i esperits. Els objectes eren tot allò visible, els esperits eren tot allò invisible. Els conjunts d’objectes podien formar esperits, tal com hem explicat més amunt. Els conceptes també podien donar origen a esperits: la música, l’enveja…. Finalment, alguns objectes podien tenir també un esperit: un riu, un mar, una muntanya…

Els esperits, igual que les objectes, lluitaven en una guerra constant, una guerra amb molts bàndols, on el bé i el mal quedava difús. D’aquí que molts bruixots perdessin la noció el què era correcte i el que no.

Els dimonis

Els dimonis no existien. El què la resta de la gent anomenava dimonis eren només objectes o esperits que servien uns amos més poderosos. Aquesta definició servia també pels mateixos bruixots, i ells no eren pas dimonis!

Quan un bruixot sentia algú parlar de dimonis, simplement pensava que no sabien el què es deia i que no entenia l’autèntica naturalesa del món.

Escatologia

Els bruixots negaven la naturalesa dual de l’home: l’home no tenia esperit. Quan el seu cos moria, l’home deixava d’existir. D’aquí la obsessió de molts bruixots per allargar artificialment la seva vida.

Molts creients en la bruixeria però creien en l’esperit de l’home seguint les doctrines d’altres religions. Això no impedia que demanessin ajuda als bruixots quan estaven malalts o necessitaven alguna ajuda sobrenatural.

Seguidors

La bruixeria tenia molts seguidors en entorns rurals. Molts bosquerols que havien abandonat el bosc tenien la bruixeria com a segona religió: resaven amb els caminants, però demanaven ajuda al bruixots.

Sacerdots

Els seguidors de la bruixeria eren anomenats bruixots:

  • Accés: els bruixots eren cridats. De tant en tant, algun seguidor era convidat a un dels seus rituals comunitaris, i espontàniament alguns d’aquests seguidors eren assaltats per un esperit que els oferia alguna visió mística. Després el seguidor podia pactar amb aquest esperit i convertir-se en bruixot.
  • Funcions: els bruixots, a més de pactar amb esperits, també eren bons coneixedors de remeis naturals i màgics. Podien preparar pocions per curar gairebé qualsevol cosa. Quan algú tenia alguna malaltia, o havia de superar una prova especialment important, o li semblava que arrossegava alguna maledicció, acudia als bruixots.
  • Estil de vida: els bruixots eren tan respectats com temuts. Això feia que poguessin viure amb la gent, però no entre la gent. Als pobles se’ls reservava alguna casa prop del poble, però aïllada al mateix temps. La gent els pagava pels seus favors, si bé de vegades ho havien de fer amb altres favors. Els bruixots no es feien rics, però podien viure sense estretors a la seva manera.
  • Distinció: els pactes amb els esperits tenien un preu, i sovint aquest era ben visible. Els bruixots tenien fama de lletjos i malgirbats, i això prou sovint era veritat. A més, els agradava distingir-se amb tot tipus d’adornaments estranys, bastons i robes estrambòtiques.
  • Poders: al contrari que els farifontistes, els bruixots no havien de convèncer els esperits cada vegada que necessitaven una cosa. Feien pactes més o menys estables amb els seus patrons, que els concedien part dels seus poders a canvi de favors. El bruixot o el seu patró podien desfer el pacte quan els convenia.

Rituals

Els bruixots no tenien una parròquia de seguidors, i no celebraven casaments, ni funerals, ni cap altre ritual públic.

Akelarres

Els bruixots celebraven anualment una renovació dels seus pactes amb els seus patrons. Podien fer-ho en solitari, però normalment triaven fer-ho en companyia d’altres bruixots. Si coneixien algú que consideraven dotat per l’ofici, el portaven amb l’esperança que algun esperit es fixés en ell i li oferís un pacte.

Entrades relacionades

Entrades sobre el camí.

Imatges

La imatge superior és autoria de Lorc i està compartit sota una llicència CC BY 3.0.

Advertisements

Quant a trobanoms@gmail.com

Roleplaying Master, playing GURPS in a Medieval fantasy setting of his own creation.
Aquesta entrada s'ha publicat en Laplana, Religió i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s