Resum de la sessió “El Baldric de Santa Desfila”

Aquesta entrada és el resum d’un escenari en què vam utilitzar el sistema FATE Core per jugar a la campanya Montorcan: La Reconquesta de Laplana. L’escenari es va allargar una sessió i mitja, els diumenges 31 de gener i 21 de febrer de 2016. Els personatges jugadors eren Ouif, un Arquer extraordinari, Joan Plàtan, un soldat de doble vida, i Hug d’Amarant, un mag gris vitalista, que es va incorporar a la campanya.

Sessions anteriors:

Els documents de la partida els podeu trobar aquí:

Els monstres que vam utilitzar són els d’Inkwell ideas per FATE:

El Debat

Joan Plàtan no va poder estar present al debat, i Hug encara no s’havia incorporat a l’equip, per la qual cosa Ouif estava sol. Se’n va sortir prou bé, i va aconseguir que el seu Baró pogués participar a la recerca de la relíquia sagrada. També Alcorina dels mercenaris ho va aconseguir. L’equip del Varvassor de Fartís va quedar fora.

Investigació

Sortint del debat Ouif va anar directament al temple vitalista d’Amarant, que ja coneixia. Allà li van assignar un bibliotecari, Hug d’Amarant. Malgrat Ouif va arribar primer al temple, va ser el darrer a sortir-ne a causa d’Hug, que és un erudit pedant i es va allargar més del necessari en les explicacions. Això sí, va fer una gran investigació i va explicar a Ouif el tercer miracle de Desfila: la conversió dels ogres al vitalisme.

El viatge

Durant el viatge el grup es va trobar amb uns follets que els feien la punyeta. Bàsicament, es van trobar que al final del segon dia de viatge estaven al mateix punt d’on van sortir al matí. Ouif, piròman, va fer foc al bosc però Hug el va apagar fent ús de la màgia. L’endemà van poder continuar normalment.

Els ogres

Com que ja sabien que els ogres estaven convertits, els personatges van acostar-s’hi en pau i van poder parlar amb ells. Els ogres els van avisar que no intentessin robar res de la tomba, més enllà de la relíquia (el baldric).

Els van acompanyar a l’entrada de la cova, i els van advertir que Alcorina i els mercenaris ja hi havien entrat el dia abans.

La tomba

Un cop dins la tomba, tant Joan Plàtan com Ouif van caure a la temptació i van saquejar la sala del tresor, on hi havia dos cadàvers de mercenaris. Els zombis ogres i els golems es van activar al moment. Un golem va ferir Joan de gravetat, però van poder fugir fent girar els discs.

Al mapa s’hi diu que els discs giren cada 5 minuts. Per fer-ho més fàcil jo vaig fer que els discs giressin cada vegada que es passava d’un disc a un altre, en direcció al centre de la tomba. A la llarga, els personatges es van adonar que d’aquesta manera podien controlar la rotació dels discs, i ho va fer servir per fugir dels golems.

Per altra banda, el mapa té un error. Fent girar els discs tal com diu al mapa, és impossible arribar al centre. Si mireu el document que he enllaçat més amunt, veureu que en cap de les posicions es pot arribar al centre. Vaig haver d’improvisar inventant un accés que no existeix.

En un parell de moments dins la tomba, Ouif va fer foc al rebost i després a la biblioteca. Hug va haver d’utilitzar la màgia en tots dos casos per apagar els focs, i va adquirir l’aspecte apagafocs, que utilitzarà d’una manera tant literal com metafòrica, en el sentit de resoldre problemes.

Després de liquidar un dels golems, van poder arribar al centre. Allí hi van trobar Alcorina, atrapada, ja que un cop dins no tenia manera de sortir (ja que amb el meu sistema no podia activar la rotació dels discs).

La tornada

Sortint de la tomba es van trobar emboscats per l’equip de Fartís, però van aconseguir espantar-los i fer-los fugir.

El problema que van tenir és que, en haver-se endut objectes de la tomba, durant la primera nit del viatge de tornada no van poder aclucar l’ull. Hug, sent un sacerdot vitalista, va fer un ritual i va determinar que Joan Plàtan no sofriria la maledicció si:

  • Es quedava només les dues espases que havia robat i la resta d’objectes (joies i monedes) els tornava a la tomba.
  • Trobava un descendent de Santa Desfila i li donava una de les dues espases que es quedava.

Joan va acceptar, però enlloc de tornar la resta d’objectes a la tomba els va donar als germans fronterers per ajudar-los a construir el nou monestir. Més endavant buscarà el descendent. Mentrestant l’espasa no li dona cap poder, més enllà del fet que és una espasa d’ofertori i per tant de gran qualitat.

Ouif, per la seva banda, va fer un pacte amb el dimoni que el té posseït, l’Incinerador (vegeu l’illa dels dimonis). Ouif va guanyar un nou aspecte demoníac, que se suma al de piròman. Ara, a més, té aparença diabòlica. No és res tan espectacular com banyes i cua, però la gent que el mira troba que fa por, i això el pot perjudicar en les seves relacions socials (però també el pot beneficiar 😉

Després van tornar sense més problema i van lliurar la relíquia als germans fronterers.

Anuncis
Publicat dins de Aventures, Laplana, Sessions | 2 comentaris

Idees per una partida (Thorgal/II)

Segueixo amb la sèrie d’idees per partides extretes de la sèrie de còmics Thorgal. En aquest cas serà sobre el tercer capítol de la sèrie, Los tres ancianos del país de Arán.

En aquesta aventura els personatges participen en una competició. L’organitzen tres misteriosos ancians emmascarats que viuen en un petit castell al centre del llac sense fons. Qui guanyi la competició es casarà amb la princesa i guanyarà un tresor immens. Les tres proves que han de superar són:

Primera: agafar una de les tres espases que hi ha clavades al cim d’un turó proper. Només els tres que tornin amb una espasa podrà passar a la prova següent.

Segona: els tres que han passat la primera prova han de pujar a una barca que va sola (sense rems i sense vent) i anar al segon món a través d’un remolí. Allí troben la guardiana de las llaves. Han d’aconseguir que els doni les claus: una d’or, una de plata i una de plom.

El vaixell només torna si tots tres concursants estan vius i a la barca. Per tant, no poden matar-se entre ells.

Tercera: al soterrani del castell, a més d’una quantitat immensa d’or, hi ha tres portes: la porta de l’aigua, la de l’aire i la del foc. Les dues primeres són mortals. La tercera porta al segon món, on hi ha la guardiana de les claus altre cop. Ella guiarà el personatge a través d’una altra porta.

Un cop hagi travessat la segona porta, el personatge tornarà al castell, però mil anys abans. Allà hi trobarà els tres ancians, encara joves. Li donaran una poció que ha de tornar al futur. Aquesta posició dóna la immortalitat als tres ancians.

El personatge no té tota aquesta informació, si no la dedueix ell mateix. Si compleix la missió i porta la poció als tres ancians, el mataran. Si no ho fa, els tres ancians moriran de vells a l’instant. Sigui com sigui, si els ancians moren el castell s’enfonsarà sota el llac i el seu tresor es perdrà per sempre.

Publicat dins de Aventures | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Idees per una partida (Thorgal/I)

Aquests dies estic rellegint Thorgal. Ja quan el vaig llegir per primera vegada vaig pensar que moltes de les seves aventures eren ideals per ser adaptades a una partida de rol. Aquesta vegada m’he decidit a fer-en un inventari.

El primer còmic de la sèrie es titula La maga traicionada. L’aventura és la següent: una persona demana / obliga els personatges a robar un tresor que es troba en una torre gairebé inaccessible, vigilat per dos guardians: un gegant i un nan. L’advertència és que el nan és el més perillós dels dos.

Porta de La Maga Traicionada, de la sèrie Thorgal

Portada de La Maga Traicionada, de la sèrie Thorgal

La torre és petita, amb una sola planta, i està rodejada per un petit pati i un mur baix, però està situada al capdamunt d’un cingle. Només s’hi pot accedir escalant (o volant, si es pot).

Fora, al pati, hi ha el gegant en estat letàrgic, però es desperta així que algú entra al pati. És impossible sorprendre’l. Fa quatre metres d’alçada i té una espasa llarga, casc i armadura. És molt bon guerrer.

Dins de la torre hi ha, amagat, el nan. És un mag molt poderós. Quan els personatges entren, es troben que els rodegen una barres de ferro, que apareixen del no-res, i que es van ajuntant fins que els maten. Distreure al nan trenca el conjur.

El tresor consisteix en un petit cofre amb dos anelles d’or a dins. Les anelles tenen la mida d’un braçalet. És diuen los anillos de Freyr. El seu poder és el següent: pressionant una de les anelles, l’altre es fa petita. Si es posa una anella a la mà d’un enemic, se li pot provocar dolor pressionant la segona anella. Hipotèticament, se li pot arribar a tallar mà i tot.

La persona que ha contractat/obligat el grup vol les anelles per poder capturar i controlar un enemic.

Publicat dins de Aventures | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Guia del Jugador de La Reconquesta de Laplana

Aquests darrers mesos he estat treballant en una Guia del Jugador per a Montorcan: La Reconquesta de Laplana. Fins ara havia estat treballant en aquesta ambientació pensant sempre en el director. Llegint la guia de Séptimo Mar vaig adonar-me que em seria molt útil disposar d’una guia orientada als meus jugadors, ja que això els facilitaria la immersió en aquest món.

Aquí hi teniu els enllaços a la versió en PDF i la versió editable en Word:

La guia beu de moltes fonts en les que m’he inspirat. La descripció de la societat de la història de Catalunya, i de la societat feudal medieval en general. El suplement de GURPS de Planet of Adventure, basat en les novel·les de Jack Vance també va ser una font d’inspiració per intentar descriure la psicologia de les diferents espècies intel·ligents. I de Bàrbars de Lemúria he agafat la idea de definir la màgia no com una llista de conjurs, ni una combinació de nivells de coneixement, si no a partir de la mesura del resultat.

I també hi ha moltes ambientacions en les que NO m’he inspirat. En la guia he volgut diferenciar-me d’altres entorns en els que:

  • Els mapes del món estan incomplerts.
  • Els homes dominen el món.

Les properes passes, amb el temps que em quedi després de preparar les partides, són:

  1. Seguir publicant les partides que preparo en aquesta ambientació.
  2. Fer la Guia del comtat de Mir.
  3. Fer la Guia del director.

 

Publicat dins de Entorn, Montorcan | Etiquetat com a | 2 comentaris

Idees per partides: una entrada secreta poc convencional

En un conte infantil, un rei que pateix una maledicció té una entrada secreta al pit. La clau penja d’una cadena al seu coll, és molt petita. Al mateix pit hi té un petit forat, on encaixa la clau. Un cop obert el pit, a dins hi ha una habitació gegant amb desenes de filadores treballant.

Això m’ha donat una idea que pot ser interessant per una partida. L’entrada secreta podria estar al pit d’una estàtua, per exemple. O encara millor, al pit d’un gòlem que viatja amb el seu amo. Seria una entrada secreta mòbil, i per tant més difícil encara de localitzar que una entrada secreta normal.

L’espai de l’habitació secreta seria molt més gran que vist des de fora. Dins el pit del gòlem podria haver-hi una gran sala on hi cabessin desenes de persones, encara que el gòlem fos de mida humana. Fins i tot podria ser que l’entrada portés a un altre punta del món, com una porta de teleportació.

Publicat dins de Aventures | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Resum de la sessió “L’illa dels dimonis”

Aquesta entrada és el resum d’una sessió en què vam utilitzar el sistema FATE Core per jugar a la campanya Montorcan: La Reconquesta de Laplana. La sessió es va jugar el diumenge 13 de desembre de 2015. Els personatges jugadors eren Ouif, un Arquer extraordinari, i en Joan Plàtan, un soldat de doble vida.

El document de la partida el podeu trobar aquí:

Tornada a Maisandres

Després de la complir la missió de la La Promesa Ouif i Joan tornen a la ciutat de Maisandres acompanyats per Faceta (la promesa rescatada) i Guirai (el seu suposat amant clandestí).

Faceta

Faceta, la filla de Sodar el mercader

Sodar va convidar els dos herois a passar la nit a casa seva, però Joan va rebutjar la invitació i va decidir viatjar aquella mateixa nit amb Faceta cap a la baronia de Voralriu, que estava només a quatre quilòmetres de camí.

Sodar el Mercader

Sodar el mercader

Això no estava previst. La partida estava preparada perquè quan els personatges estiguessin dormint a casa el mercader rebessin una visita dels dimonis menors. Vaig haver d’improvisar un atac a mig camí.

Maisandres

Ciutat de Maisandres

A mig camí dos dimonis del foc menors van aparèixer a través de la torxa que duia Joan. Ouif va acabar amb els dos dimonis mentre Joan protegia Faceta i Baldric, el soldat que els acompanyava, moria calcinat. Els tres supervivents van arribar a la casa del baró Valiant per descobrir que els dimonis també hi havien atacat, i gairebé havien cremat la casa sencera.

Dimoni del foc menor

Dimoni del foc menor

L’endemà, Sodar el mercader s’acostà a la casa. La ciutat de Maisandres també havia patit l’atac dels dimonis. Després d’una llarga conversa, Valiant envià altre cop Joan i Ouif a la ciutat, acompanyats per quatre homes més, amb la missió de presentar-se voluntaris per trobar el niu dels dimonis i eliminar-lo.

Un cop a la ciutat, Joan va convèncer un altre mercader perquè posés també sis homes per l’aventura, a canvi de tenir exclusivitat comercial per la ruta Mir – Infradània, que un cop eliminats els dimonis seria molt rentable. Un dels sis homes era Guirai, el fill d’aquest mercader. Joan responia de la seguretat de Guirai amb la seva pròpia vida.

Guirai-amant

Guirai, el suposat amant de Faceta

L’illa dels dimonis estava a 20 quilòmetres de la ciutat de Maisandres. Els 10 primers eren molt fàcils. Després calia creuar el riu entrepàs, i enfilar bosc amunt cap al llac. El bosc estava calcinat i generava un ambient depriment. Quatre soldats de Guirai i un de Valiant van desaparèixer pel camí, per causes desconegudes.

Burnt Forest

El bosc cremat

Finalment, el grup de set soldats va arribar al llac. Es tractava d’un llac de quatre quilòmetres de diàmetre, amb una illa al mig de 800 metres de diàmetre. L’illa està treta de l’escenari Eerie Forest – Zombie Island, de Øone’s Blueprints.

Mir

Comtat de Mir

El grup va descansar a la vora del llac, rodejats per un canal d’aigua que ells mateixos van fer a cop de pala. Durant la nit els van atacar dos dimonis menors, però se’n van sortir sense baixes.

L’endemà, Ouif es va convertir en un corb i va sobrevolar a l’illa. Va descobrir Zatell l’aprenent de nigromant a la seva torre, i van parlar. Gràcies a això, el nigromant li va revelar la font del problema, i es va comprometre a ajudar-los amb els seus esquelets.

Necromancer_01

Zatell del nigromant

Quan del grup de soldats va arribar a la platja de l’illa, se’ls van unir 10 esquelets. Tots junts van enfrontar-se a 10 dimonis del foc majors. No va morir cap soldat, però dels 10 esquelets només en van quedar 2. L’èxit, en gran part, es va deure a la idea de dur cubells carregats d’aigua, i d’haver-se mullat tots prèviament per resistir millor el foc dels dimonis.

demon_fire_by_arannihk-d95iwnw

Dimonis de foc majors

Aquí se’m va desquadrar una mica la partida. No vaig saber valorar l’equilibri de forces entre dimonis i soldats + esquelets. La victòria va ser relativament fàcil.

Al mound els esquelets no hi van poder entrar. Guirari i el seu soldat es van quedar fora, protegint l’entrada. La resta van entrar per enfrontar-se amb dos dimonis majors més i a l’Incinerador, al que Ouif va matar amb una sola fletxa.

img_firedemon

L’Incinerador, Senyor dels Dimonis del Foc

Aquí també vaig calcular malament les forces i no vaig saber jugar prou bé el sistema FATE Core. Jugant els FATE points del monstre l’hagués pogut salvar i fer una Provocar que hagués posat el fugida la majoria de soldats. Què hi farem!

Abans de morir, l’Incinerador va gastar el seu darrer alè entrant al cos de Ouif i posseint-lo. La resta del grup van tornar cap a la ciutat. Ouif va anar a parlar amb el nigromant, que el va ajudar fent-li una marca al front que l’identifica com a posseït pel dimoni.

FI DE LA SESSIÓ

Mencions

 

 

 

Publicat dins de Aventures, Laplana, Sessions | Etiquetat com a | 3 comentaris

Idea per una partida: el regne zombie abandonat

Abydos és un suplement de GURPS per la campanya Banestorm. Descriu una ciutat on la nigromància és una pràctica habitual, i des que vaig llegir-lo tinc ganes de fer una partida en un escenari com aquest.

L’altre dia pensava que seria divertit jugar una partida en un entorn -una ciutat, un país-, on només hi hagués zombis complint les ordres dels seus amos ja desapareguts.

En aquest entorn, els zombis treballarien el camp, o picarien pedra, tallarien arbres… i anirien apilant el producte del seu treball però ningú l’aprofitaria: el menjar s’acabaria podrint, les canteres s’esgotarien i la llenya es faria malbé.

En aquest entorn, només aquells que anessin identificats d’alguna manera hi podrien passar sense patir les agressions dels zombis. Per exemple duent un medalló, un pergamí…

L’aventura podria consistir en entrar en aquest regne fantasma tenint l’objecte que autoritza el pas, però a mitja aventura els personatges el perdrien, i es trobarien enmig d’una regió infestada de zombis que els atacarien a simple vista.

Publicat dins de Aventures | Etiquetat com a | Deixa un comentari