Stranger Things: Sessió 1

Vam jugar una partida utilitzant Fate Acelerado en un entorn modern tipus Stranger Things. Va ser la primera setmana de juliol del 2019. Va dirigir Roger G. i van jugar Erola G. (Arielle) i Nora S. (Sophia).

Els personajes protagonistes són Sophia Marshall i Arielle Sutton. Sophia és una nena adolescent decidida i molt sociable, que es compromet a moltes coses. Arielle és una adolescent atenta i perspicaç, molt sincera (però amable) i és la millor amiga de la Sophie.

Les dues són les delegades de la clase al seu institut.

Institut Irvington

Un dia, a mitja classe, un manobre ve a buscar el seu tutor i professor de matemàtiques, i també director de l’escola. Ha de supervisar unes obres que estan fent al soterrani de l’institut.

El professor

El professor els encarrega a les dues, com a delegades, que quan s’acabi la classe facin sortir els companys. Sòna el timbre, però quan intenten sortir, els estudiants es troben les portes tapiades amb una paret de totxos, així com les finestres. Un estudiant du el mòbil, però no hi ha cobertura. Ari intenta connectar-se amb l’ordinador, però no té accés a internet.

Finalment agafen el bat de beisbol d’un company i esbotzen la paret. Tots surten però, quan són al passadís, una professora els troba i els renya. L’únic que hi ha és una porta rebentada, i cap paret. La professora els envia al despatx del director.

Al despatx, abans que arribi el director, Ari i Sophie veuen un indici de pintades sotra l’estora. L’aixequen, i veuen un cercle pintant amb guix, ple de símbols estranys.

Quan arriba el director accepta la seva història, i les envia a casa.

Dia 2

Ari i Sophie arriben a l’escola, i tot va bé fins que un company demana d’anar al labavo. Passa l’estona i no torna. El professor les envia a buscar-lo, però el noi no respòn. Un encarregat de la neteja obre la porta, i a dins no hi ha ningú.

Poc després el noi truca a l’escola. Quan ha sortit del lavabo estava en un altre institut, al Canadà!

El director es passa tot un dia i una nit per anar-lo a buscar.

Dia 3

Altra vegada el director ha de marxar a mitja classe. Aquesta vegada el què passa és que es fa la foscor absoluta a la classe. Ni obrint les finestres, ni amb llanterna del mòbil s’hi pot veure res, fins que aconsegueixen obrir les portes i sortir. A més, mentre dura la foscor, es poden sentir unes rialletes agudes, com de nen petit…

Les dues van a veure el director. Sophie es posa molt tossuda i el director envia Ari a casa mentre reté la Nora contra la seva voluntat. Ari entra al despatx per la finestra, trencant un vidre, i rescata la seva amiga.

Aquella nit un home molt estrany es presenta a casa seva, sota la finestra de l’habitació de l’Ari, on estan les dues.

L’home es presenta com a Harry Desden. Els explica que el director ha trobat un llibre de màgia antic, i que ell l’ha de recuperar.

Les dues l’acompanyen a l’escola. Entres a les obres del soterrani i allí entren en una cripta molt antiga. Sobre una gran pedra hi ha un llibre molt antic.

Del pou al costat de la pedra en surten uns dimonis foscos, amb una rialletes de trapella.

Harry fa un conjur i expulsa els dimonis. Agafa el llibre i surt amb elles de l’escola. Després de donar-los les gràcies, desapareix parc enllà…

Anuncis
Publicat dins de Sessions | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Campanya de Thalnia III: El Fortí de Belriand

La tercera sessió de la campanya de Thalnia la vam fer el passat diumenge 16 de juny de 2019. La va dirigir Jordi C. i els personatges (Jugadors) érem Edwin Ale Buenasuerte (Oriol L.), Elizabeth (Raúl C.), Anadiel Melgar (Patxi L.) i Azad de Teness (Roger G.). La narració està feta des de punt de vista d’Azad.

Sessió 0 | Sessió 1 | Sessió 2

Dia 9 (continuació)

Quan tots hem sortit del portal, ens n’adonem que Elizabeth no ens ha seguit. Darrera nostre surt pel portal una mà gegant, la de la criatura que aparentment protegia la pedra, i ens ataca. Aconseguim ferir la mà, que es retira destrossant el portal. Just abans que desaparegui del tot, però, l’Elizabeth en surt i es reuneix amb nosaltres.

El primer que fa Elizabeth quant surt és dirigir-se a Edwin de manera molt enigmàtica. Li diu: “no l’escoltis més”. Cap dels altres sabem a què es refereix.

Diaurus el Nigromant van draal

El què resulta més preocupant és que, a més, Edwin ja no du la pedra a sobre. Imaginem que no deu poder sortir del pla d’on l’havíem tret, i que encara deu ser allà.

Quan sortim de l’antic temple ens trobem Anadiel. Ens explica que els zombies estan envaïnt Thalnia, i busca un semiorc i una fetillera que hi tenen alguna cosa a veure.

Ens adonem que al pla de l’oblit hi hem passat un dia sencer, tot i que aparentment només ens han semblat uns minuts.

Quan tornem a la mina, ens hi espera un mag nigromant, un van draal anomenat Diaurus. L’acompanyen dues van draal més, dues bessones. Birol s’acosta ràpidament al mag i, per sorpresa nostra, li lliura la pedra. Jo, Azad, intento evitar l’enfrontament: crec que hem d’intentar negociar. Fins i tot li aparto la ballesta a Edwin quan és a punt de disparar, però finalment Elizabeth ataca i comença el combat.

Les dues bessones utilitzen la màgia de la foscor per ocultar-se, i dagues enverinades per deixar-nos fora de combat. Diaurus utilitza una bona selecció de conjurs contra nosaltres: Imatge mirall, Ruixada de color, i altres. Amb tot aquest arsenal, ens derroten.

Nota: Diaurus havia estat un personatge jugador en una campanya anterior. El portava Dani W.

Les temibles bessones van draal

Dia 12

No recuperem el coneixement fins quatre dies després, en una cel·la subterrània. Darius interroga Elizabeth i Edwin.

Diaurus interroga Elizabeth sobre la seva mare adoptiva (no en sabem el motiu de moment) i també li pregunta sobre la localització de l’Aquelarre de Thalnia (no en sabem res tampoc de moment). Diaurus interroga Edwin i afirma haver vist el seu cadàver fa temps a la Ruines de Thimbal (com és possible?).

Jo tinc sort: sóc alliberat per Alazeem quan un Gnoll és a punt d’executar-me. Alazeem és el nom de la persona que vam alliberar quan feia d’esclau a les mines. Ell m’explica que fa han passat quatre dies des del combat, i que ens han traslladat fins al Fortí de Belriand, on som ara.

Anadiel estava a la cel·la del costat, i també l’alliberem. Poc després trobem Edwin i Elizabeth. De l’estudi de Diaurus (on eren interrogats Elizabeth i Edwin), ens n’emportem una caixa negra que estava tancada juntament amb la gata d’Elizabeth (Selene).

Enlloc de fugir per l’entrada principal decidim arriscar-nos i emprendre un camí cap al soterrani. A sobre la porta hi posa “sender de la volta estel·lada”.

Les ruïnes del Fortí de Belriand

A baix de tot hi trobem una cova preciosa, amb un sostre de pedres brillants que semblen talment un cel ple d’estels. Al terra de la cova hi ha un llac, al fons del qual hi comença un túnel que porta a l’exterior. Amb moltes dificultats travessem el túnel i sortim a la llacuna del serpentí.

Publicat dins de Sessions | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Campanya de Thalnia II: La Mina de Soterra

La segona sessió de la campanya de Thalnia la vam fer el passat diumenge 19 de maig de 2019. La va dirigir Jordi C. i els personatges (Jugadors) érem Edwin Ale Buenasuerte (Oriol L.), Elizabeth (Raúl C.) i Azad de Tessen (Roger G.). La narració està feta des de punt de vista d’Azad.

Sessió 0 | Sessió 1

Dia 4 (continuació)

Abans que Lurgz, el berom, ens pogués explicar res, va arribar un missatge amb una nota per Anadiel. La seva família la reclamava per atendre un assumpte urgent, i l’elfa va haver de marxar a correcuites.

Ja sense ella, Lurgz ens va explicar que tenia per nosaltres una feina doble. La primera part consistia a recuperar per a ell la Mina de Soterra, a dos dies de Belriand. La mina havia estat ocupada per un home calb i els seus sequaços… Vaja, un home calb, que encaixava amb la descripció de l’home que pagava per obtenir informació del poble!

La segona part consistia a viatjar al Fortí de Belriand, on antigament hi havia un temple berom dedicat el Déu del Foc. L’últim monjo d’aquest temple era un avantpassat de Lurdz. Li interessa que viatgem al fortí per recuperar alguna prova que el connecti amb el seu llinatge per guanyar reputació entre els berom.

Belriand, el Fortí de Belriand i les Mines de Soterra, a l’oest

Per la primera feina, Lurgz ens ofereix 800 monedes d’or. Elizabeth renuncia a la seva part, perquè no li fa falta, i Líria també hi renuncia a canvi del cap, i de la recompensa, per l’home calb, a qui anomena Birol. Sembla que és un antic enemic.

Dia 5

L’endemà al matí, després de comprar algunes eines i provisions a càrrec de Lurgz, anem cap a la mina. De camí ens trobem un dol-draal (mig draal, mig humà), pasturant unes ovelles. Parlant amb ell, ens informa que hi ha dos entrades a la mina: la principal, al peu d’un turó, i un camí secundari, poc conegut, que puja al turó fins una entrada superior a la mina.

Dia 6

El dia transcorre tranquil·lament, però a la nit Elizabeth i jo mateix patim un malson terrible. Tots dos ens despertem en un ambient gèlid, i uns zombis ens ataquen. En el moment en què ens derroten, i abans de despertar-nos, veiem la lluna esquerdada… Quin misteri és aquest? El somni de la lluna esquerdada és precisament el què em va portar a Thalnia! I com és possible que haguem compartit el somni dues persones?

Dia 7

Elizabeth i jo ens hem aixecat rendits, i ens passem el dia descansant.

Dia 8

Arribem a la mina pel camí antic, per damunt del turó. Des de dalt veiem dos guàrdies a l’entrada de baix. Esperem a la nit per baixar per l’entrada superior. La primera en baixar és Elizabeth, que ho fa planejant com un rat penat. Després baixem jo mateix i Edwin.

El pla no surt tan bé com havíem pensat, i hem de lluitar aferrissadament per sotmetre el personal de la mina. Edwin acaba molt tocat, sobretot de resultes de la patacada que s’ha donat al caure mentre baixava a la mina. A mi, per variar, m’han tornat a humiliar en combat quan m’han pres l’arma de les mans amb un fuet. Una mitjana, a més! Crec que no sóc tan bon guerrer com pensava…

Finalment ens n’hem sortit, sobretot gràcies a l’astúcia de l’Elizabeth, la destresa de la Líria i la màgia de l’Edwin. A les cel·les de la mina hi hem trobat un presoner, que hem alliberat, i en el seu lloc hi hem tancat els guàrdies de la mina.

Amb Birol hem arribat a un pacte. Ens ha promès que ell només és un manat, que un mag, de la fosca raça van draal, vindrà en poc temps, i que ell és l’amo i l’últim responsable de tot això. El pacte és: “us porto a allò que hem estat buscant, i a canvi hem deixeu marxar”.

Resulta que el què han estat buscant és un antic temple enterrat, on hi arribem després d’alliberar sis pobres berom esclavitzats. Els encomanem la missió que, un cop arribin a Belriand, parlin amb Lurdz perquè envïi reforços.

L’entrada al temple

El temple sembla ser una mena de caixa forta. Hi entrem i hi trobem un portal. Quan el travessem arribem a un lloc terrible, un malson: el pla de l’oblit. En aquest pla hi trobem una plataforma que s’aixeca cinc-cents metres sobre un riu. Sobre la plataforma, una gran caixa en forma d’ou trencat amb alguna cosa dins que no arribem a veure. A l’altar hi una inscripció: “Que dormi eternament allò que no ha de ser recordat”.

El riu de l’oblit

Edwin primer s’espanta molt, però després agafa alguna cosa de dins la caixa i se’n torna corrents. En el moment comença a fugir, una criatura gegantesca surt del riu i s’enfila cap a nosaltres. Per pèls aconseguim tornar a entrar a la gruta, i travessar el portal de tornada.

El què ha agafat Edwin és una pedra, però quin valor té i perquè estava tan protegida, no ho sabem

Publicat dins de Sessions | Etiquetat com a | 1 comentari

Campanya de Thalnia Sessió 0: Els Protagonistes

El passat diumenge 7 d’abril de 2019 vam començar una campanya ambientada a Leggend, un món de creació pròpia de Jordi C. A la partida hi participem com a jugadors Oriol L., Patxi P., Roger G. i Raúl C.

En aquesta entrada fem una introducció als personatges protagonistes, i en les properes entrades farem la crònica de la partida.

Edwin Ale Buenasuerte és de l’espècie dels mitjans. Té 80 anys i prové d’un altre continent, a l’est de Leggend.

Es troba a Albaburg de pas cap a la regió de Thalnia, al sud, on ha sabut que hi podrà trobar restes d’una antiga civilització que vol explorar.

Anädiel Melgar és una draal d’una família noble de Thalnia. Es troba a Albaburg per negocis familiars.

Enllestits els negocis, es disposa a tornar a casa seva, al sud.

Elizabeth és una noia de classe humil. Té 17 anys. Va sempre acompanyada d’un gat amb ulls de color ambre, de nom Selene.

Vol viatjar a Belriand, al sud, on s’hi celebra la fira de l’estiu.

Azad de Teness i el seu germà Mawhrin són orfes adoptats per la inquisició de Tessen. Azad té 20 anys.

El tarannà anàrquic d’Azad, i el fet que se li descobrissin dues filles il·legítimes fruit d’una relació clandestina, el va posar en una posició incòmoda amb la inquisició.

Una nit va tenir un somni: la lluna es trencava com si fos vidre, i un estel queia a la regió de Thalnia. Ho va considerar una revelació de la seva deessa, Ëyryl, i va emprendre el viatge cap al sud. Albaburg és una de les seves etapes.

És molt devot, tot i que no ho sembla perquè blasfema constantment. Du sempre la cara tapada, ja que la màscara és el símbol d’Ëyryl.

Publicat dins de Sessions | Etiquetat com a , | 2 comentaris

Campanya de Thalnia I: El festival de Belriand

La primera sessió de la campanya de Thalnia la vam fer el passat diumenge 7 d’abril de 2019. La va dirigir Jordi C. i els personatges (Jugadors) érem Edwin Ale Buenasuerte (Oriol L.), Anadiel Melgar (Patxi P.), Elizabeth (Raúl C.) i Azad de Tessen (Roger G.). La narració està feta des de punt de vista d’Azad.

Podeu veure la descripció dels personatges a l’entrada de la sessió 0.

La campanya comença el dia 13 de Dorastel (Juliol) de l’any 1.131 de la 10ª Era a Albaburg, una ciutat situada a la frontera nord entre Thalnia i l’Imperi.

Dia 1

Al poble d’Albaburg hi trobo una caravana que va cap al poble de Belriand, al sud, on s’hi celebra la festa de l’estiu.

Aldaburg

A la caravana hi conec Elizabeth i la seva gata Selene. De seguida m’adono que la gata és sobrenatural i que es tracta d’un “familiar”. També hi conec el mitjà Edwin i l’elfa Anadiel. Tots ells viatgen cap al sud per diferents motius.

Dia 2

Durant el camí, dos homes que diuen pertànyer a la inquisició aturen la caravana i fan baixar tothom dels carruatges. No sabia que la inquisició arribava tant al sud…

Anadiel i jo mateix parlem amb ells i els demanem que s’apartin i ens deixin continuar. Anadiel i el més jove dels dos semblen reconèixer-se, crec que tots dos són de casa noble.

M’ha semblat entendre que el motiu que ens aturessin és que cerquen alguna cosa. Estic atent a veure què sento. Durant el camí, escolto a la gent de la caravana comentar que la inquisició ha tornat a la seva antiga pràctica de perseguir bruixes. Em sembla un rumor inquietant.

Durant la nit exploro la caravana per veure si trobo res que la inquisició pogués estar buscant, a més de les bruixes. M’adono que el gat Selene és realment màgic, i el mitjà Edwin té restes de màgia nigromàntica a sobre. Hauré de vigilar-lo.

Dia 3

Cylons, si bé els nostres no tenien espases i atacaven amb uns bigotis molt llargs

Un altre encontre desagradable al mig del camí. Hi havia un forat enorme, i quan Morgan, el cap de la caravana, i Anadiel s’han acostat a veure què passava, han estat atacats per un grup de Cylons.

Anadiel és una gran guerrera. Ha maniobrat amb el cavall i ha deixat fora de combat el cap dels Cylons d’una coça. Edwin el volia deixar anar però jo l’he executat.

Morgan

Tots plegats hem comentat que és molt estrany que els cylons siguin tan lluny de les muntanyes. Pel què n’hem tret del cap, la gana els ha fet venir fins tan lluny. Què els deu haver foragitat del seu territori?

Després de la lluita Morgan ha quedat inconscient i he fet una pregària a Ëyryl per la seva salut. Hem obtingut resposta.

Dia 4

Arribem a Belriand. Morgan, en agraïment per la pregària, m’adreça a la seva filla Mira, que regenta l’hostal del Xiprer Bellugadís. La noia ens dóna una habitació per als quatre.

Belriand

El poble està de festa i hi ha moltes atraccions. Edwin gairebé supera una dificilíssima prova d’agilitat. Malgrat no superar-la, sembla tenir una sort gens natural.

Líria

Després el mateix Edwin i jo ens hem apuntat a l’arena, però tots dos hem estat superats per una elfa amb un estil de lluita acrobàtic espectacular. Es diu Líria.

Elisabeth i Anadiel han anat a comprar. Han trobat una botiga molt estranya, i el mercader ha regalat a l’Elizabeth un herbari molt antic.

Al vespre ens hem trobat tots a l’hostal. Allà hi hem trobat el mercader, que s’ha presentat com “El conta contes”. Ha començat a explicar una rondalla però a mig fer han entrat uns sapastres maleducats que l’han interromput.

El Conta Contes

Anadiel i jo els hem fet fora. Ens han explicat que un home, calb, els han donat diners a canvi de proporcionar-li informació sobre el poble. Es posa en contacte amb ells mitjançant informadors. No n’hem tret res més. Un altre fet que també fa pensar que alguna cosa no hi va bé, en aquesta zona…

Quan hem tornat a l’hostal, Edwin i Elizabeth estaven assegudes amb el Conta Contes i amb una altra persona, un berom anomenat Lurgz.

El berom ens vol proposar una feina, una d’especial que necessita de gent especial. Ràpidament Edwin i jo hem pensat en Líria i, com que també era a l’hostal, l’hem convidada a unir-se a nosaltres.

Lurgz comença a explicar-nos una història…

Publicat dins de Sessions | Etiquetat com a , | 2 comentaris

Resum de partida: El cementiri d’Alderaan, part II (Star Wars)

Continuem la sessió on ho vam deixar a l’anterior (vegeu Part I d’aquesta aventura). La sessió es va dur a terme el diumenge 27 de gener de 2019 al barri d’horta. Els personatges van ser Zendra, Nol i Kügo. Els podeu veure amb més detall l’entrada que hem citat més amunt. No ho vaig comentar a l’entrada anterior, però l’aventura està basada en el mòdul The Graveyard of Alderaan, de West End Games per al sistema Star Wars D6.

Els personatges han de dur els tres passatger Skakians al planeta Tepasi. Han de passar pel planeta Brentaal, que és una mena de rotonda galàctica amb molt de trànsit. Quan arriben a Brentaal, una llançadora imperial els demana que es deixin abordar per ser inspeccionats, però ells decideixen tornar a saltar a l’hiperespai abans que això passi.

Un Skakià

A Tepasi deixen els Skakians, però Nol es posa en contacte amb el planeta Skako per denunciar-los i cobrar una recompensa. Els Skakians, però, només li donaran la recompensa si els porta en persona a Skako. Li donen un codi per poder ser identificar ràpidament quan hi vagi.

Ruta Skako -> Brentaal -> Tepasi -> Alderaan

Després de Tepasi arriben al cementiri d’Alderaan, encara vigilat per un destructor imperial. S’acosten a les coordenades del palau amb molt de compte a no ser detectats, i aterren a l’entrada de l’asteroide que en conté les restes.

Dins de l’asteroide troben el què queda del palau reial d’Alderaan. També hi troben companyia. Primer, es troben una sèrie d’hologrames plantats per l’imperi, amb l’objectiu de desmoralitzar-los. Els missatges són de Darth Vader i del Gran Moff Tarkin, però els missatges estan dirigits a la Princesa Leia i no tenen l’efecte intimidatori que perseguien. També hi ha un holograma que simula un antic habitant del planeta que culpa Leia de la seva destrucció.

També hi troben un altre tipus de companyia: fantasmes. Zendra, que percep la força, no distingeix els fantasmes de les persones reals. Aquests fantasmes ploren la seva mort.

Nota del GM: aquests fantasmes van tenir un efecte només narratiu, però potser vaig perdre una oportunitat d’explotar-los com un encontre, a l’estil dels fantasmes de D&D i fer-los algun tipu d’atac mental.

Més endavant van trobar un altre fantasma que els va explicar una història. El fantasma estava en una petita tarima al centre del què semblava un amfiteatre. Al peu de la tarima, hi havia dos stormtroopers aparentment morts. El fantasma diu:

Fa molts anys, després de les guerres clon, els Alderaans vam decidir apartar les armes i convertir-nos en pacifistes radicals. Totes les nostres armes van ser destruïdes. Uns quants, però, vam decidir conservar una arma secreta. La vam anomenar La segona oportunitat. Entreu per aquella porta i sabreu com trobar-la.

Acte seguit es va obrir una porta a l’altre banda de l’amfiteatre i, simultàniament dels laterals de l’amfiteatre van aparèixer vuit stormtroopers i un oficial que els van començar a disparar per tallar-los el pas cap a la porta. El grup va córrer i, després d’abatre un parell de soldats, van aconseguir travessar la porta i tancar-la darrera seu.

Parany de Stormtroopers

A dins hi van trobar l’arma secreta: la localització i els codis d’una base amagada en un planeta remot, que conté un arsenal d’armes, vehicles i naus.

Nota del GM: aquí vaig aplicar un dels principis del sistema PbtA, el màster fa preguntes per les quals no té resposta. Així, vaig demanar a cada jugador que digués dues coses que pensava que podia ser La segona oportunitat. Van sortir sis possibiltiats, i llavors vaig demanar a cada jugador que n’eliminés una, fos de les seves o d’un altre jugador. En van quedar tres. Llavors els vaig demanar que cadascú votés, en secret, la que preferia. El resultat va ser la base secreta. Curiosament, un dels jugadors va dir una possibilitat que era exactament la que surt al mòdul oficial: una nau capital.

El grup havia deixat dos droides de navegació a la nau. Es van posar en contacte amb ells i els van dir que agafessin armes i vinguessin a l’amfiteatre. La distracció va funcionar i els personatges van poder sortir altre cop per la porta a les esquenes dels soldats. En uns pocs assalts els van liquidar. Van tornar a la nau, i es van enlairar.

FI? Ara ho deixem durant uns mesos (toca canvi de GM i de campanya), i el setembre hi tornem!


Publicat dins de Sessions | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Resum de Partida: El Cementiri d’Alderaan (Star Wars)

Aquest és el resum d’una sessió i mitja de joc. La primera sessió va ser 28 d’octubre de 2018. Vam fer les fitxes dels personatges i una breu introducció a la partida. La segona sessió va ser el 16 de desembre de 2018.

Els personatges jugadors són:

Nol Sinwil, Duros caçarecompenses
Zendra, Miraluka Jedi
Kügo Lauter, humà contrabandista

Tots tres són originaris del planeta Lusdu, un planeta comunista, molt pobre, governat pels Patriarques de Lusdu.

La partida comença quan els personatges viatgen a la nau Ithoriana Bazaar, un centre de comerç ambulant. Tenen la missió de comprar droides seguint ordres dels Patriarques.

La nau Bazaar

Un cop a Bazaar, els adrecen al poblat de Isttu, on han de contactar amb la botiga de Poliss. Malauradament, pel camí els paren una emboscada una dona i un droide imperial. Els tres personatges maten la dona i destrueixen el droide.

Poliss, un Ithorià de la Resistència

Quan arriben a Isttu i contacten amb Poliss, aquest els pren per membres de la resistència. Els posa en contacte amb un miner. Aquest els explica el següent:

Treballo com a miner a l’Establiment Miner 11, dins el que es coneix com el Cementiri d’Alderaan. Es tracta de les restes del planeta Alderaan, que l’Estrella de la Mort imperial va fer esclatar l’any passat.

Una de les patrulles que cerca nous establiments d’interès va localitzar l’antic palau reial d’Alderaan. No se sap què hi van trobar, però sembla que era molt important perquè van avisar l’imperi ràpidament.

Jo vaig marxar així que vaig poder. No sé on és el palau, però la informació sobre la seva localització és als ordinadors de l’EM11.

És important que recupereu aquesta informació, i que trobeu el palau. Hi ha rumors que potser fins i tot hi ha sobreviscut algun membre de la família reial…

Ells no són resistència, però Poliss els ofereix un carregament de droides gratuïtament si poden fer la feina. A més, els dóna una nau.

Corellian HT-2200 Medium Freighter

Quan arriben a l’EM11 aconsegueixen infiltrar-se als seus servidors mentre simulen fer una compra del material de la mina, explosius, a canvi de ferralla de droides. Mentre ho fan, però, són descoberts.

Estaliment Miner 11

Ja tenint la informació, i sabent-se descoberts, el grup fuig. Malauradament, ho ha de fer sense el botí d’explosius. Mentre fugen, perseguits per un grup de soldats imperials, un tret fortuit fa esclatar tot l’establiment miner

El grup se sent amenaçat per un destructor imperial, a les afores del cementiri. Fugen saltant a l’hiperespai ràpidament, i això provoca un error en la navegació. Van a parar prop del sistema Skako, però es queden sense hipercombusible. Triguen una setmana a arribar-hi amb els motors LTL.

Un cop a Skako, arruinats, ofereixen els seus serveis a canvi de combustible. Tres Skakians pugen a bord de la nau per ser transportats fins al planeta Tepasi, a canvi del combustible i dues unitats de carregament de classe 2.

Publicat dins de Sessions | Etiquetat com a | 1 comentari